Qui som

Aquest any se celebra la XXXVII Marxa de l’Arboç. Un número tan elevat d’edicions fa que mirem enrere per descobrir el secret del seu èxit.

D’entrada, darrere totes les Marxes de l’Arboç hi ha una filosofia de viure, mirar, entendre, i donar a conèixer aquest entorn tan proper de les Gavarres a la gent que hi viu a prop i, si ens fixem en els participants de cada any, a la que viu ben lluny i s’acosta cada any per descobrir-les.

Tot es va començar a gestar als anys 70 quan es van popularitzar les marxes als pobles del voltant i una colla d’amics bisbalencs es trobava els caps de setmana per fer-les. Així es van anar engrescant i el 4 de novembre de 1979 van organitzar la primera Marxa de l’Arboç que s’iniciava a la plaça de la Sardana de la Bisbal, passava per Sant Pol, Santa Llúcia, can Puignau, la font de Fitor, Fitor, can Plaja, la font d’en Plaja, Fonteta i arribada a la plaça de la Sardana. L’objectiu final d’aquesta era, simplement, arribar fins a Fitor.

La idea, podem dir ara veient la llarga trajectòria, va ser molt ben rebuda per tothom i la colla d’amics va continuar treballant perquè cada any hi hagués una nova edició. La Marxa es converteix en un ens viu que canvia, es renova i es va adaptant contínuament a les circumstàncies. Però sempre s’ha mantingut fidel a les idees primeres d’una caminada popular i no competitiva on pogués participar tothom qui volgués, tingués l’edat que tingués. Amb la voluntat donar-los a conèixer un espai natural poc conegut i de recuperar el patrimoni: els camins perduts, la reconstrucció de la font de Santa Llúcia, els camins malmesos per la gran nevada de 2010, la neteja dels pous del glaç de la font d’en Salamó...

I, com a cosa viva, la Marxa, també ha de sobreviure. Per això es crea el llibret a la tercera edició. Havent perdut la subvenció d’una entitat bancària, els organitzadors es troben en la necessitat de buscar la manera d’obtenir uns recursos que aportin alguns ingressos. Es va decidir editar un llibret que seguís l’esperit inicial de fer conèixer el territori de l’entorn. Sempre s’han intentat publicar escrits inèdits amb temes relacionats amb la vida, la flora, la fauna o els recursos de les Gavarres, tot i que n’hi ha que no s’hi refereixen però sí que tenen relació amb la natura. Tot i això, darrerament, s’ha reeditat algun article. Aquest llibret, s’ha convertit, una mica sense voler, en un punt de referència en la bibliografia de les Gavarres i molta informació sobre aquestes muntanyes només es troba en aquests llibrets o ha esdevingut la primera cita sobre temes com els molins, les fonts, els pous de glaç, els forns de vidre o de calç...

A més, en el llibret s’hi recull l’itinerari de la Marxa perquè cada any és diferent, el nom i les poblacions dels participants i articles d’interès general dels llocs per on passa.

El llibret també marca al calendari dels esportistes i dels caminants la data de la Marxa de l’any vinent, encara que gairebé tot assidu de la caminada sap que sempre se celebra el tercer diumenge d’octubre (i sempre ha esdevingut el mateix dia, tret de la primera que es va fer el novembre).

El recorregut és canviant, un any rere l’altre es va variant i els organitzadors van cercant, investigant i descobrint nous i desconeguts camins, corriols i dreceres, llocs i paratges inèdits de les muntanyes gavarrenques properes a la Bisbal. I tot plegat, mantenint la voluntat originària de donar a conèixer a la gent l’espai natural de les Gavarres.

Avui en dia la Marxa té dos itineraris però no sempre ha estat així. Les primeres edicions eren de 28 quilòmetres. Actualment hi ha dos recorreguts, un d’aproximadament 20 km per a tots aquells que estan amb més bona forma o volen posar a prova la seva resistència; i un altre d’uns 12 km més o menys, assequible al públic en general.

Malgrat els dos itineraris diferenciats pel quilometratge, els organitzadors sempre han intentat que una part del recorregut sigui la mateixa i els participants d’un i altre puguin conviure i compartit les belleses que ofereixen els llocs per on es passa i així es manté ben viu l’esperit de la colla d’amics que es trobaven els diumenges per gaudir junts de la natura.

Ara la feina que tenen aquests companys n’és una altra. L’organització de la Marxa comença el mes de febrer, a tot estirar el març, per contactar amb els propietaris dels terrenys, per parlar amb l’Ajuntament, per buscar un nou recorregut, per desbrossar els camins, si cal, per preparar el llibret, per organitzar els avituallaments, per contactar amb els voluntaris i amb les empreses col·laboradores... Només els organitzadors saben l’esforç i el treball que implica l’organització d’una marxa. Però aquesta feina seria més difícil, per no dir impossible, si no comptessin amb l’ajuda d’uns quaranta o cinquanta voluntaris preparats per a la data de l’esdeveniment. L’organització del dia marcat al calendari és frenètica, s’han de muntar controls cada 5 km amb avituallament per a més de 900 persones (els entrepans, per exemple, es comencen a preparar a les 5 de la matinada), la gestió de l’aparcament, les inscripcions dels participants, la seva arribada, la cuita de la carn per als entrepans calents, l’avituallament de la llet...

Un punt i a part és l’anecdotari de la Marxa.

• Per exemple, l’avituallament anomenat Control de la llet que es fa Sant Pol, malgrat que en algunes edicions, per qüestions de recorregut, s’ha fet en altres indrets. Abans la mateixa gent de Sant Pol rebia els marxaires i els oferia llet calenta, cafè amb llet, tallats i cigalons, llet amb ColaCao guarnits amb davantals.
• Una altra: Poseu cadenes. En una altra edició de la Marxa els organitzadors van voler fer somriure els participants posant aquest missatge en passos complicats del recorregut.
• Més: Estació de Servei Fitor. Antigament, parlem de quan la caminada era de 28 km, la nit anterior s’instal·lava a Fitor un avituallament amb un gran muntatge i un gran desplegament de mitjans per poder oferir als participants uns entrepans acabats de fer.
• En tenim més. Velocitat controlada per radar. Era el cartell que podien trobar els esportistes a les pujades difícils, complicades, pedregoses o massa dretes. Vaja! aquelles que et fan treure el fetge per la boca i que no es recorden justament per la rapidesa en l’ascensió.
• Una de camins: Un any la Marxa passava per darrere l’església de Sant Pol i uns dels organitzadors va esmentar que s’haurien de desbrossar uns 300 m de camí perquè era intransitable. Van ser els 300 m més llargs de tota la història marxaire perquè finalment es va netejar un quilòmetre de camí.
• Vint-i-tres anys enrere! La nit anterior va ser una nit de grans i intenses pluges. Les rieres i els torrents baixaven com feia temps que no es veia. I l’endemà, la cursa! Molts dels organitzadors es van passar la nit traginant taulons a les espatlles des de Fitor a can Cals i col.locant-ne a la Marqueta de Sant Pol perquè servissin de passeres, passarel·les i ponts per poder creuar tots els torrents i arribar amb els peus secs a La Bisbal.
• L’última anècdota. Ja creixerà. El 20 d’octubre de 1985 es va fer la VII Marxa de l’Arboç per la Ruta dels dòlmens. Els caminants es van sorprendre quan van trobar un dolmen petitet amb un cartell amb el simpàtic títol de “Ja creixerà”.

Aquesta és una ullada ràpida als trenta-set anys de vida d’una marxa, la Marxa de l’Arboç. Una vida dedicada a la difusió dels valors naturals i culturals de les Gavarres, a promoure el contacte directe amb el territori, a la desbrossada de camins i corriols, a la promoció d’actituds de respecte vers les Gavarres, a la publicació d’articles de recerca de qualitat en el llibret i a la consolidació d’una massa social assistent a la marxa que s’estima en més de 900 persones.

Potser és aquesta llarga i plena existència, la raó per la qual, el Consorci de les Gavarres va guardonar la Marxa de l’Arboç amb el premi Cirera d’Arboç.